‍Claustres i pedagogia. Que si en tenim o que si en volem?

El marc normatiu deixa clar que el claustre de professors participa en la presa de decisions pedagògiques. A la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 - LOMLOE 3/2020, articles 119.2, 121.1, 128, 129 i 132.b, s’hi especifica “la concreció dels currículums establerts per l'Administració educativa, que correspon fixar i aprovar al claustre” i “té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si escau, decidir tots els aspectes educatius del centre”.

A la LEC, Llei 12/2009, d’Educació, articles 94.1, 139.4, 146, també hi trobem “La formulació dels projectes educatius dels centres públics correspon al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora” i “El claustre del professorat és l'òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre”.

El desplegament de la LEC en decrets hi insisteix. El Decret 155/2010, de direccions, articles 6.a, 6.e, 7.e, inclou com a una de les funcions del director “Assegurar la participació efectiva del claustre en l'adopció de les decisions de caràcter tecnicopedagògic que li corresponen”. Al Decret 102/2010, d’autonomia de centres, articles 17.2, 29 i 46, hi tenim “L'aplicació d'estratègies didàctiques pròpies requereix la proposta del claustre de professorat i l'aprovació del consell escolar del centre” i “La intervenció del claustre en la formulació de les normes d'organització i funcionament s'entén sense perjudici de la seva competència per adoptar les decisions sobre els temes de caràcter educatiu que li corresponen”.


🏷 #Opinió #Claustres

‍En defensa del llibre de text: raons i evidències - Fundació Episteme



Amb motiu de la recent publicació del llibre Apología del libro de texto (Narcea, 2024), la Fundació Episteme, en coorganització amb Barcelona Institute of Analytic Philosophy (BIAP) de la Universitat de Barcelona, ​​organitza una trobada presencial amb el seu autor, Nuno Crato (Ministre d'Educació de Portugal 2011-2015), així com amb destacats experts: Mònica González (Narcea), Francisco López Rupérez (UCJC), José Moyano (ANELE), Toni Hernández (UPC) i Dàvid Rabadà (aspepc·sps).

🏷 #Opinió

‍Classes de 55 minuts? La seva il·legalitat argumentada

A molts instituts de Catalunya les direccions estan retallant 5 minuts a cadascuna de les sis classes diàries de 60 minuts. Fruit d’aquest artifici, els alumnes tenen 6 classes diàries de 55 minuts i 1 classe addicional de 30 minuts, que generalment es fa servir per llegir. Com a resultat, els professors d’aquests centres han de fer més de 18 sessions lectives setmanals (fins a 21 sessions).

En aquest article volem deixar constància de la il·legalitat d’aquesta mesura i de les actuacions que els professors poden fer per tornar a recuperar l’horari que marca la llei, de 18 sessions lectives setmanals. També volem donar alternatives a la implementació del Pla de lectura, sense perdre hores de currículum, ni sobrecarregar al professorat afectat. Estem segurs que es poden aconseguir millores en les competències bàsiques dels alumnes amb una implementació alternativa del Pla de lectura. A més, trobareu la normativa que podreu portar al claustre per tal d’evitar abusos i arbitrarietats en la confecció dels horaris dels professors.


🏷 #Opinió #Horaris #Claustres

‍Recull de premsa: Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre MUFACE, fracàs educatiu i mobilitzacions

Recull de declaracions, entrevistes i articles de Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre MUFACE, fracàs educatiu i mobilitzacions:

Sindicatos educativos catalanes piden recursos para una atención más personalizada tras el TIMSS (La Vanguardia 04/12/2024)

Pedagogia o didàctica? (Educational Evidence 03/12/2024)

Los sindicatos denuncian una propuesta para cerrar dos líneas de ESO en Tarragona (Diari de Tarragona 26/11/2024)

Millorar la lectura entre els adolescents (e-notícies 08/11/2024)

Educació concedeix la segona línia de Batxillerat a l’Institut Alt Foix (El Cargol 24/10/2024)

El sindicat USTEC, en el punt de mira pel fracàs educatiu de Catalunya (e-notícies 22/10/2024)

El Govern espanyol mou fitxa per "salvar" MUFACE (Telenotícies migdia, min 33:41, 08/10/2024)


🏷 #Opinió

‍Comunicat sobre la reducció de línies a l’educació pública a Tarragona

“Ambició de país és voler la millor educació pública per als nostres infants i retornar Catalunya al lloc que li correspon”. Aquestes paraules no són de cap sindicat d’educació, són les paraules que el president Illa va dir en l’acte on repassava els seus primers 100 dies de govern.

A la ciutat de Tarragona es van tancar dues línies de 1r d’ESO de centres públics el curs 2024-25. Ara, la representant del professorat de centres públics, a la comissió de participació en la programació de l'oferta educativa a la ciutat per al curs 2025-26, ens ha informat que el Departament d'Educació tancarà dues línies més de 1r d'ESO, altre cop a centres públics.

El que acabem de descriure no és un fet aïllat, és una estratègia que es repeteix a diverses ciutats de Catalunya i que consisteix en el desmantellament de l'educació pública i, en paral·lel, la protecció de l'educació concertada. És a dir, des del Departament d'Educació en lloc de promoure l'educació pública i de qualitat s'està beneficiant les escoles concertades i s’evita posar en pràctica, entre d’altres, una mesura en què tothom coincideix que milloraria l'educació: la disminució de ràtios.


🏷 #Opinió

‍Carta oberta al professorat de secundària. La marca Professors de Secundària (II): els nous estatuts i el valor afegit

Ignasi Fernández, delegat de Professors de Secundària (aspepc·sps) a Tarragona.

Benvolgut/da professor/a i company/a,

M’adreço a tu com a titular que ets d’una especialitat docent i perquè sé que dones suport a la transmissió de coneixements com a eix vertebrador d’un model d’ensenyament de qualitat. Em faig càrrec que estàs desbordat per termes com "projectes", "àmbits", "competències", "digitalizació", "acompanyament emocional", "psicopedagogia" i no t’avergonyeixes de reivindicar paraules desllustrades com "esforç", "disciplina", "coneixements", "currículum estructurat", "llibres" i "educació de qualitat".

Em consta que tu, professor/a i company/a, el que vols és ensenyar.

Per això, crec que t’interessarà saber que el passat dia 29 de novembre el sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps) en una assemblea extraordinària convocada a l’efecte va aprovar per unanimitat la reforma dels Estatuts de l’organització. Pel que aquí ens interessa, es van afegir dues frases al nou redactat de l’article 6 que estableix quins són els objectius del sindicat:

🏷 #Opinió

‍[Vídeo] Parlem amb Andreu Navarra. TV Sabadell-Vallès

Parlem amb Andreu Navarra, professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.

https://www.youtube.com/embed/aA92i6WJNQg?si=nz9-5dk8eoYsqSEo

🏷 #Opinió

‍Salaris 2025: revertim les retallades, recuperem el nostre poder adquisitiu!

L’any 2024, els salaris dels treballadors públics van augmentar un escàs 2 %. Mentrestant, els preus van pujar un 2,9 % a Catalunya i un 2,8 % a Espanya. Aquesta situació ha suposat una nova i important pèrdua de poder adquisitiu, fet que perpetua una injustícia que es repeteix any rere any. Tot i el pacte amb alguns sindicats per un increment addicional del 0,5 %, aquesta compensació irrisòria no frena el deteriorament del nostre nivell de vida. Els treballadors públics, especialment a Catalunya, estem farts de veure com la inflació supera any rere any les nostres modestes pujades salarials.

Si mirem els últims 15 anys, entre 2010 i 2024, la pèrdua acumulada de poder adquisitiu ha estat alarmant: un -12,7 %. L’augment dels preus acostuma a ser més alt que la pujada dels nostres salaris, de manera que perdem, any rere any, poder adquisitiu. Aquesta sagnia econòmica és inacceptable, i no podem permetre que continuï. És hora que el Govern assumeixi la seva responsabilitat i escolti les nostres demandes.


🏷 #Retribucions #Opinió

‍Recull de premsa: Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre batxillerat, assignatures troncals...

Recull de declaracions, entrevistes i articles de Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre batxillerat, assignatures troncals...:


Els professors de secundària collen Niubó pels polèmics canvis a batxillerat (elmón 21/01/2025)

Sindicatos ven insuficiente el plan de Niubó de 1 hora más de ciencia y literatura en Bachillerato (europa press 10/01/2025)

Hiperactivitat, innata o adquirida? (e-notícies 29/12/2024)

El fracàs per fases de l'educació catalana: ara, les assignatures troncals (e-notícies 21/12/2024)

Sindicats educatius sobre els canvis a batxillerat: “Hi ha desordre i improvisació, estem perplexos” (betevé 19/12/2024)



🏷 #Opinió

‍Recull de premsa: Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre la sentència que anul·la els àmbits al batxillerat

Recull de declaracions, entrevistes i articles de Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre la sentència que anul·la els àmbits al batxillerat:


- La justícia tanca la porta que Catalunya pugui prescindir de les matèries tradicionals a batxillerat (El Periódico, 07/02/2025)
- La Justícia anul·la l'ensenyament de matèries per àmbits en Batxillerat (Segre 07/02/2025)
- El TSJC anul·la l'agrupació de matèries al batxillerat (nació digital 07/02/2025)
- El TSJC anul·la l'agrupació de matèries al batxillerat i diu que s'ha d'oferir una segona llengua estrangera a segon (acn 07/02/2025)
- El TSJC diu que el batxillerat s’ha d’organitzar per assignatures i no pas per àmbits (Vilaweb 07/02/2025)
- El TSJC anul·la l'agrupació de matèries al batxillerat i diu que s'ha d'oferir una segona llengua estrangera a segon (La Vanguàrdia 07/02/2025)
- El TSJC esmena un decret sobre el batxillerat de l’època de Cambray (elMón 07/02/2025)
- El TSJC prohibeix l’agrupació de matèries en àmbits a batxillerat (el Punt
Avui 07/02/2025)
- Varapalo judicial a la Generalitat: el TSJ catalán falla en contra de que organice las materias de Bachillerato por ámbitos (ABC 07/02/2025)
- El TSJC anula varios artículos del Decreto de estudios de Bachillerato de Cataluña (infobae 07/02/2025)
- Àmbits, per a què? (Educational Evidence 10/02/2025)


🏷 #Opinió

‍Signa el Manifest del Front Comú per una Educació de Qualitat!

El Front Comú per una Educació de Qualitat (FCEQ) és una coalició de docents, famílies i persones de la societat civil en general que, a títol individual o col·lectiu, ens hem unit per exigir als nostres governants la implementació d’unes polítiques educatives que permetin a tots els alumnes, independentment dels seus orígens socioeconòmics, esdevenir ciutadans intel·lectualment autònoms, emocionalment madurs i socialment responsables.

Totes les proves diagnòstiques del rendiment acadèmic de l’alumnat, des de PISA fins a les proves de competències bàsiques, palesen, edició rere edició, una caiguda alarmant del nivell acadèmic al nostre país. També resulten preocupants les conclusions dels estudis que els darrers anys han analitzat el benestar emocional d’infants i adolescents i la convivència escolar.

La davallada dels resultats acadèmics i en els índexs de benestar personal i social de l’alumnat s’ha fet com més va més acusada a mesura que, des del tombant de segle, les administracions estatal i autonòmiques han anat transformant el sistema educatiu mitjançant la introducció, en escoles i instituts, d’innovacions pseudocientífiques que menystenen el coneixement, l’esforç i el sentit de la responsabilitat.

🏷 #Opinió

‍ Recull de premsa: Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre sentència àmbits batxillerat, manifest Front Comú per una Educació de Qualitat...

Recull de declaracions, entrevistes i articles de Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre la sentència que anul·la els àmbits al batxillerat, el manifest del Front Comú per una Educació de Qualitat...:


"Hem tombat un model pedagògic": una sentència posa Educació contra les cordes per l’ordenació del batxillerat (Vilaweb 11/02/2025)

Profesores de secundaria instan a cumplir la sentencia que reinstaura las especialidades (La Vanguardia 11/02/2025)

El sindicato Aspec insta a cumplir la sentencia que obliga a mantener las materias tradicionales en bachillerato (el Periódico 11/02/2025)

Golpe judicial al establishment educativo catalán: su último plan es 'ilegal' (e-notícies 11/02/2025)

La Justicia tumba la fusión de asignaturas en el Bachillerato catalán (El Mundo 11/02/2025)

El sindicato de Profesores de Secundaria defiende la especialización de los docentes y rechaza la agrupación de materias en bachillerato (El País 11/02/2025)

III Jornada l'educació a debat. Tornar a aprendre. Taula d'autors (UPF 10/02/2025)

Los profesores catalanes se alzan contra los "experimentos" pedagógicos en Educación (Voz Pópuli 14/02/2025)

Un manifiesto exige en Catalunya una educación que no “menosprecie” ni el saber ni el esfuerzo (La Vanguardia 17/02/2025)

Impulsen un manifest perquè l'educació a Catalunya no inclogui "innovacions pseudocientífiques" (ara 17/02/2025)

La demolición del constructivismo en educación (educacional evidence 19/02/2025)

Neix un moviment per aturar els peus a aquells que han enfonsat l'educació a Catalunya (e-notícies 18/02/2025)

Un manifiesto reclama una educación de calidad en Cataluña ante la "caída alarmante del nivel académico" (Crónica Global 18/02/2025)


🏷 #Opinió

‍ Tancament de línies a l'ESO: un atac a l'educació pública

El passat 14 de febrer la consellera d'Educació, Esther Niubó, va anunciar que el pròxim curs 2025-2026 hi haurà 2.844 grups a 1r de l’ESO, 58 menys que el curs actual. Els 58 grups que es reduiran seran tots en centres de titularitat pública, mentre que es mantindran tots els de la concertada. Aquest anunci contrasta amb les paraules que el president Salvador Illa va pronunciar en l’acte on repassava els seus primers cent dies de govern: “Ambició de país és voler la millor educació pública per als nostres infants i retornar Catalunya al lloc que li correspon”, i suposa un nou cop per a l'educació pública, que posa en perill la qualitat i l'equitat del sistema educatiu.

Un any més ens trobem davant d’una davallada demogràfica dels alumnes que cal inscriure a 1r de l’ESO, però això no hauria d’implicar una reducció de grups classe, ja que es podria aprofitar per mantenir grups i així reduir les ràtios a les aules. Reduir ràtios, malgrat no ser suficient, és una primera mesura per a millorar el sistema educatiu català, que està ensopegant a totes les avaluacions internacionals a les quals se sotmet. A més a més, en cas d’haver de reduir algun grup classe, caldria mantenir totes les línies dels centres públics, que és on estudien més alumnes vulnerables.



🏷 #Opinió

‍Webinar:«Pràctiques d'FP: parlen els empresaris»- Fundació Episteme

Fòrum Episteme dedica el webinar d’aquest mes a analitzar el nivell de coneixements dels alumnes de Formació Professional un cop arriben a les empreses per a realitzar les seves pràctiques. Per això comptem amb la participació de Lourdes Malé, empresaria de Molles Malé i actualment gestionant l’adaptació de la seva empresa a un nou grup, Joan Martín, director de fàbrica de SORSA S.A i Ramon Casals, Professor Tècnic de Formació Professional i de Tecnologia des de l’any 1988 i vocal de la Fundació Episteme.

Dimecres, 26 de març a les 18:30.

Inscripcions obertes.

🏷 #Opinió #FP

‍Rebutgem les retallades a les aules d’acollida al Barcelonès

Des de principi de curs, ens arriben informacions de centres on el Departament està tancant o deixant que es deteriorin les condicions de treball de les aules d’acollida. El principal problema és la manca d’una dotació de professorat suficient davant de la gran quantitat d’alumnes que necessiten aquest servei.

A l’Institut La Pineda, la matrícula viva comporta noves incorporacions a meitat de curs sense que això es tradueixi en un increment dotacional de professorat, la qual cosa dona lloc a ràtios que freguen els 30 alumnes. A l’Institut Escola Rafael Alberti, a la secundària, s’ha passat, d’un curs a l’altre, d’1,5 jornades d’aula d’acollida a zero; ara és el centre qui ha d’organitzar, amb els seus propis recursos, el manteniment d'aquest suport addicional. Molts cops aquests recursos beuen de la sobredotació horària que tenen els CMC, la qual cosa impedeix desdoblaments i codocències i no garanteix que siguin especialistes de català els qui hi treballen. És una situació que s’ha reproduït a l’Institut Eugeni d’Ors, entre altres.

Tot plegat comporta una clara degradació d’un servei essencial per a l’alumnat nouvingut, que necessita d’una immersió lingüística per tal de poder fer front a les altres assignatures. Amb tal limitació de recursos, els centres i els professionals, que no poden dur a terme una atenció adequada, imparteixen succedanis de reforç de català totalment insuficients per a l’alumnat. El professorat que treballa a les aules d’acollida en aquestes condicions no té els recursos necessaris i els centres no poden complir amb les indicacions LIC davant d’aquestes mancances generalitzades.

Considerem indignant que es deixi morir d’aquesta manera un servei tan bàsic per a un sector de l’alumnat, que cada cop siguin menys els alumnes que el poden gaudir i que s’aboqui al professorat que hi treballa a tirar endavant amb recursos precaris, ràtios sobredimensionades i una complexitat lingüística impossible de gestionar a l’aula ordinària.

🏷 #Opinió

‍La defensa dels docents. Dels expedients disciplinaris i les injustícies legals

Fa gairebé vint-i-cinc anys que exerceixo com a lletrat actuant en diferents àmbits del Dret; també en la defensa dels professorat expedientat.
Possiblement la pregunta (i la resposta) us resulti una obvietat, però quins penseu que són els factors que determinen la resolució favorable d’un plet? En termes generals, si tens un cas fonamentat, disposes de suficients mitjans de prova, tries l’estratègia adient i no sorgeix cap imprevist, en principi guanyes el judici.

Però això no necessàriament es compleix en el cas dels procediments disciplinaris. Tot i comptar amb arguments, estratègia i prova, has d’acceptar que potser no aconsegueixes anul·lar-lo; el que equival a reconèixer quelcom tan dolorós i frustrant com que un expedient incoat injustament es pot perdre al jutjat. Doncs sí, malauradament ens trobem en aquell escenari en què de vegades la justícia, la legalitat i el sentit comú són elements que no convergeixen. Hom pressuposa que perquè et puguin sancionar s’han d’haver produït uns fets, unes conductes objectives i tipificables –uns càrrecs– per tal que contra l’acusació concreta es pugui exercir el dret de defensa.

Exemplifiquem-ho: Si un docent no assisteix a classe el 12 de maig, o insulta un company a la sessió de claustre del 18 de març, o infringeix el règim d'incompatibilitats, li obriran un expedient i s’haurà de defensar. I si els fets són certs i no es poden justificar, li imposaran una sanció.

Però no és aquest el tipus d’ expedients que ens ocupen aquí, sinó que, com exposarem en el següent epígraf, ens interessen aquells altres que es fabriquen amb imputacions genèriques –tant que impossibiliten la defensa–, que no se sustenten en proves de càrrec i que sancionen conductes que sospitosament no s’havien donat mai abans.

Què hi ha darrera dels expedients genèrics i injustos? Sempre el director, i, sovint, una qüestió personal.
...


🏷 #Opinió #Decret_de_plantilles

‍Recull de premsa: Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre FP, competències, pedagogisme...

Recull de declaracions, entrevistes i articles de Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre FP, competències, pedagogisme...


- Brigadoon o la malenconia educativa catalana (educational evidence 10/04/2025)

- Hem parlat de la preinscripció d'FP, del projecte Life EcoRest, i de l'estrena de Minecraft min 3 a 12 (COPE 04/04/2025)

-L'educació per competències semblava ser la solució a tots els problemes, però la realitat és molt diferent (e-notícies 22/0372025)

- David Rabadà: "El pedagogismo sólo es una ideología como lo es el barcelonismo, el comunismo o el nazismo" (magisnet 17/03/2025)


🏷 #Opinió

‍El frau dels instituts escola

Una de les decisions polítiques que està modificant la fisonomia de la secundària –i que, fins i tot, està posant en risc la pervivència de la seva especificitat– és la creació, i la consegüent proliferació, dels anomenats “instituts escola”. Les raons de la seva existència són diverses. A causa de la davallada demogràfica molts CEIP estan perdent matrícula i es reaprofiten els espais buits convertint-los en aules de secundària dins d’una nova estructura organitzativa. Altrament, la Generalitat hauria de retornar els edificis als seus propietaris: els ajuntaments. Es tracta d’un fenomen similar al dels anys 90 quan, amb la implantació de la LOGSE, molts equipaments de primària van acollir els IES de nova creació.

Un altre factor a tenir en compte són situacions d’excepcionalitat. Per exemple, zones amb dificultats de transport en les quals no es pot garantir el pas dels alumnes de 6è als instituts corresponents. Aquests entrebancs en la continuïtat primària/secundària també poden respondre als condicionaments socioeconòmics que fan aconsellable reunir en un sol edifici les dues etapes per tal d’evitar que l’alumnat es perdi pel camí.

Un altre motiu de la creació d’aquests centres és la incorporació a la xarxa pública de centres concertats, l’escassa viabilitat econòmica dels quals podria provocar un tancament a mitjà termini. Per tant, seria una estratègia de rescat a través d’un model híbrid (coexistència de docents de pagament delegat i de funcionaris).

🏷 #Opinió

‍ Recull de premsa: Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre inversió en educacio, repetició de curs, regals als mestres, PAU...

Recull de declaracions, entrevistes i articles de Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre inversió en educacio, repetició de curs, regals als mestres, PAU...

- Les faltes d’ortografia descomptaran a la selectivitat (Més 324 05/06/2025) min 55
- Andreu Navarra: "Exercir la docència a Catalunya és com estar en un ring de boxa" (Ràdio 4 L'entrellat 05/06/2025)
- Cal fer regals als mestres quan acaba el curs? "És repugnant i pot ser un suborn" (Versió RAC1 Trending Coffee 05/06/2025)
- Repetir o no repetir curs, aquesta (no) és la qüestió (Educational Evidence 03/06/2025)
- La inversió en educació com a motor del creixement econòmic: estudi de casos d’èxit i lliçons per a Catalunya (Educational Evidence 29/05/2025)


🏷 #Opinió

‍Recull de premsa: Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre les adjudicacions d'estiu

Recull de declaracions, entrevistes i articles de Professors de Secundària (aspepc·sps) sobre les adjudicacions d'estiu.


- El Departament d'Educació ha publicat les noves adjudicacions de places docents: s'han produït gairebé 3.000 canvis respecte a l'anterior, que un 5% dels 57.000 docents que participaven del procés (COPE 22/07/2025)

- Aspepc pide a Niubó "identificar con nombre y apellido a los autores" del error de adjudicaciones (europapress 21/07/2025)

- Professors de Secundària demana d’identificar el responsable del sabotatge en les adjudicacions (Vilaweb 21/07/2025)

- Un error d'Educació obliga a repetir 50.000 adjudicacions de places docents per al curs que ve (Diari Ara 18/07/2025)



🏷 #Opinió